Desinformació. És correcte parlar de desinformació?
“Desinformació: és l’acte de manipular la veritat, generalment en els mitjans de comunicació de masses”
http://es.wikipedia.org/wiki/Desinformaci%C3%B3n
(en català encara no hi consta, algú s’anima ?)
Quan s’afirma que l’excés d’informació causa desinformació, no seria més adequat parlar de soroll derivat de la sobreinformació? hipercomunicació?
En tota comunicació és fonamental un canal i no tots els canals servixen per qualsevol tipus de senyal, la qual pot patir modificacions que dificulten o impedeixen la comunicació, això és, soroll. Des de la mala lletra a una afonia, el sol que ens enlluerna o la mala qualitat de l’emisió o recepció de senyals de tv, radio, etc…, tot és soroll.
Per minimitzar el soroll se sol recorrer a la redundància i aquesta portada a l’extrem pot arribar a generar soroll ja que el missatge “lluita” per fer-se percebre per sobre dels altres, distorsionant-los. Si això es fa extensiu a la resta de missatges que rebem de diferents emissors i per diferents canals (o pel mateix), el maldecap està garantit.
Però què passa si el problema és únicament el volum de missatges? i què passa si la redundància no es dona en la codificació del missatge si no en la significació, en la pròpia informació?
Potser la “desinformació” és simplement una manca de coneixement en l’art de comunicar-nos. Potser la sobreinformació és més un acte voluntari i és més conscient del que ens pensem. Potser la “hipercomunicació” és un empaxt degut a la nostra falta de mesura. L’aprenentatge es basa en marcar un equilibri i un ritme en el procés d’assimilació d’informació…
