És estrany, o no. Les aplicacions i utilitats de soft lliure, codi obert, de lliure distribució o com les vulguem anomenar estan a l’ordre del dia. Formen part de l’actualitat de la xarxa, del mon de les TIC i inclús de línies de negoci d’importants empreses arreu del mon.
Milions de “plugins” per el teu navegador, milers de “gadgets” pel teu escriptori, increïbles solucions dinàmiques per publicar continguts a la xarxa, eines de gestió, antivirus, i tot el reguitzell d’espais/utilitats 2.0 gratuïts que plaguen la xarxa. I amb tot això sembla que tots plegats pensem sempre en el mateix, de la mateixa manera i amb els mateixos clixés paradigmàtics.
I de sobte, ens trobem amb coses desenvolupades quasi clandestinament com:
www.zacbrowser.com, el projecte d’un navegador adaptat a les particularitats dels nens autistes.
La noticia a el País, i la resta al web del projecte ja s’expliquen per si sols.
La suposada democratització de la xarxa, els projectes col•laboratius altruistes, el 2.0, han apropat i facilitat la creació de continguts lliures i l’accés a aquests, en un mon que segueix tenint els mateixos “guetos” de sempre.
Redundant a l’enèssima potència, tot sembla un simple canvi de cicle dins el mateix panorama, amb les mateixes variables, en el que els projectes més alternatius són aquells que treballen per la obvietat més absoluta.
