Aquesta vegada serà una versió poc convencional, sense instruments “clàssics”, tot i que potser ja podriem començar a considerar clàssics els “trastos” que Isao Tomita utilitzava als 60’s i 70’s. “Trastos” tant fantàstics com el sitetitzador Moog lll, un petit monstre de dimensions considerables i aspecte entranyable per als que ens agraden els botonets, cables i mil i un apèndixs misteriosos, propis de les màquines més avançades d’aquella època.
No parlo amb nostàlgia perquè no he viscut aquella època, però és innegable que té una imagineria quasi màgica.
El que si que he viscut és els 80, i tinc records de dissabte al matí i d’un programa de la televisió catalana d’aquella època, tv2 a estones, “el planeta imaginari”…
L’intèrpret de la sintonia màgica que introduia el programa era Isao Tomita, i el tema era l’”Arabesque” num.1 de Debussy. El tema original és igualment evocador. A les mans de Tomita és al·lucinogen.
